FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Dinamarca. Relatiu o pertanyent a Dinamarca o als seus habitants. Llengua germànica parlada a Dinamarca i en una part de Suècia. Relatiu o pertanyent al danès. Gos de cos robust, esvelt i elegant, de morro aplatat, d'orelles petites i de cua llarga. Un gos danès. Porc [...]
La història de la llengua danesa se sol dividir en dos períodes: el del danès antic (segles XIII-XVI) i el del danès modern (a partir del segle XVI). Al segle XIII, la llengua es va començar a escriure. Des de la baixa edat mitjana va experimentar un fort influx de l'alemany.Al llarg de la història [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot danès atten, 'divuit', utilitzada en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d'una unitat equivalent a la trilionèsima part (10-18) d'aquesta unitat (símbol, a). [...]
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, presentat generalment amb forma de barra, originari de l'illa danesa de Fiònia (en danès, Fyn). [...]
: còrnic -a
Còrsega: cors -a
Confederació Helvètica o Helvècia: helvètic -a
Creta: cretenc -a
Croàcia: croat -a
Dalmàcia: dàlmata
Delos: deli dèlia
Dinamarca: danès -esa
Dublín: dublinès -esa
Eleusis: eleusini -ínia
Epir: epirota
Eslavònia: eslavó -ona
Eslovàquia: eslovac -a
Eslovènia: eslovè -ena
Espanya [...]